Cristiana Amarelo (Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica) presenta al darrer número de Papers de treball del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de l’economia, un treball titulat “La relació entre el creixement i l’atur el cas de Catalunya”. Es tracta d’un estudi de la relació entre el creixement econòmic, la creació d’ocupació i la taxa d’atur. L’article efectua una estimació de l’elasticitat creixement –ocupació i del compliment de la llei d’Okun per al cas català, així com una anàlisi dels possibles canvis al llarg del temps motivats per les modificacions institucionals del mercat de treball. La llei d’Okun estableix una relació negativa entre les variacions de la producció agregada i de la taxa d’atur.

El fet que la demanda del factor treball sigui una demanda derivada de la corresponen al producte, justifica en primera instància la relació negativa entre producció i atur. Okun va considerar una evolució constant de la població activa, una absència de canvis en les hores treballades, i va obtenir una elasticitat negativa. De fet, com recorda l’autora de l’article, l’èxit de la teoria d’Okun resideix en la seva relativa simplicitat, el fet de ser intuïtiva i que el seu compliment s’ha mostrat molt regular al llarg dels anys. Es tracta més d’una relació estadística més que no pas una característica estructural de l’economia.

Paral·lelament, d’aquesta relació s’extreuen consideracions importants en matèria de política econòmica. Així, les diferències entre països en l’elasticitat de la taxa d’atur al creixement econòmic poden respondre a diferències estructurals o institucionals, com ara la regulació del mercat de treball. Tot i això, un dels inconvenients és que el coeficient d’Okun es mostra com altament sensible al mètode economètric emprat, alhora que l’incompliment d’algunes restriccions de partida (com ara la hipòtesi de creixement constant en la població activa) dificulten la interpretació en determinats moments del temps. Tanmateix, els resultats queden alterar en funció de que l’economia estigui instal·lada o no en la seva senda de creixement potencial. A més a més, la desviació respecte a la seva tendència es major en el cas de l’atur que en el propi creixement.

L’autora reprèn els resultats d’altres treballs on, en general, s’observa que els coeficients estimats en el cas espanyol són força elevats, per sobre d’altres països europeus, i en alguns casos per sobre de la unitat. A més, sembla que en els anys més recents aquesta elasticitat seria més elevada. Les seves estimacions apunten que, en el cas català, el coeficient d’Okun fins i tot seria més elevat que la mitjana espanyola. Pel que fa a altres països, en alguns treballs s’estima que els paràmetres per països oscil·len des d’un -0,23 per al Japó fins a un -0,9 per als Països Baixos, o un -0,92 per a Itàlia. També cal destacar que els Estats Units acostumen a presentar una elasticitat rellevant (entre un -0,4% i un -0,5%). Per l’OCDE s’ha estimat que el coeficient a curt termini és de – 0,61, mentre que a llarg termini és de – 0,94. Uns resultats que a priori entren en contradicció amb la major flexibilitat que sol atribuir-se a l’economia americana.

Els resultats que obté el treball, apunten a una elevada sensibilitat de la taxa d’atur respecte a la conjuntura econòmica. Durant les fases d’expansió es produeix una forta demanda de treball i, per tant, una reducció de l’atur, però amb la recessió el treball minva ràpidament i l’atur augmenta. Les diverses estimacions realitzades ho confirmen, i obtenen que el coeficient d’Okun (és a dir, l’elasticitat de la taxa d’atur respecte al creixement econòmic) té el signe negatiu esperat i és relativament alta, entre un -1,02 i un -1,38.

No obstant això, els resultats obtinguts amb la consideració del cicle econòmic suggereixen que hi ha un cert retard temporal en la resposta de la taxa d’atur a les variacions cícliques, i que els desequilibris persisteixen en el temps. Això suggereix com apunta l’autora que el mal funcionament d’algunes institucions laborals provoca que els ajustos laborals en temps de crisi es perllonguin notablement en el temps, i encara que es recuperi el creixement econòmic positiu, els efectes a la baixa en la taxa d’atur triguen més temps a materialitzar-se. Tanmateix pot evidenciar que a les economies existeix costos d’ajusts, entre altres raons com conseqüència de la incertesa que existeix a l’economia. La qual cosa explicaria en part que “els efectes negatius de les recessions són més importants a mitjà termini que els efectes positius en les etapes de creixement econòmic.”

D’altra banda, l’elasticitat mostra un augment al llarg del temps, alhora que el creixement mínim per evitar alces en la taxa d’atur s’ha reduït. Al període 1986-1997 era necessari un creixement d’un 3,3% perquè la taxa d’atur restés estable, mentre que el coeficient d’Okun era d’un -1,02. És a dir, que si el creixement econòmic se situava un punt per sobre d’aquest creixement llindar, s’aconseguien reduccions d’1,02 punts a la taxa d’atur. Per al període 1997-2007, el creixement del PIB necessari era d’un 2,75%, mentre que el coeficient s’havia elevat fins a un 1,38, de manera que un punt de creixement per sobre del llindar implicava una caiguda de la taxa d’atur d’un 1,38. La qual cosa evidenciaria una de les característiques del model productiu català i espanyol: la seva intensitat en el factor treball. Als darrers anys, el creixement econòmic ha estat el resultat de la creació d’ocupació i no de l’augment de la productivitat.