Ahir em feia eco de les dades trimestrals del PIB publicats pel INE. Com molts altres blocs i periòdics econòmics i generals, em vaig centrar en la perspectiva de la demanda i, en absolut, vaig fer cap comentari al comportament del PIB trimestral des de la perspectiva de l’oferta. Un error que hui intentaré esmenar. Però primer intentaré exposar per què és necessari prestar una atenció especial al comportament de l’oferta. La primera raó i no necessàriament la més important, és que ens trobem en un món globalitzat que ha aconseguit un elevat grau de liberalització dels seus intercanvis comercials, un fet especialment evident en el cas dels països membres de la Unió Europea. Per això, la demanda rellevant per a les empreses no és la pròpia del mercat nacional, com tampoc els seus competidors s’ubiquen físicament en la geografia nacional. Vivim en un món amb una forta interconnexió de mercats amb una forta competència entre economies i empreses. En aquest context, el comportament de l’oferta nacional és clau per a aguaitar la nostra capacitat per a respondre als reptes que ens planteja la crisi en un món globalitzat.

La segona  raó es troba en el propi discurs econòmic de les últimes setmanes. El govern, especialment de la mà del seu president, ha insistit en la necessitat d’una nova política i un nou equip econòmic per a afrontar un canvi en el model productiu espanyol. És cert que ningú s’ha molestat de moment a definir en què consistix un model productiu. Les al·lusions s’han limitat a reiterar que és necessari reduir el pes de la construcció a favor de les tecnologies de la informació i de la comunicació. En aquest sentit ha d’entendre’s el debat obert sobre la deducció fiscal de la vivenda (deixarem per a un altre moment la discussió sobre els incentius econòmics). Un model productiu es pot caracteritzar ràpidament a partir de tres elements: l’estructura productiva, la tecnologia utilitzada i el model organitzatiu. De moment, el discurs pareix centrar-se bàsicament en el primer aspecte. Un aspecte d’oferta productiva i, per tant, visualizable a partir de l’anàlisi de la mateixa. I al mateix en la seua dimensió trimestral ens anem a dedicar tot seguit.

Doncs bé, amb l’excepció de les activitats agràries, la producció trimestral de l’economia espanyola s’ha reduït respecte al trimestre anterior. En les activitats industrials, la caiguda ha sigut de més de 10%, especialment intensa en les manufactures de consum. La construcció continua la seua senda de descens (-8%), afectant tant l’obra civil com a la construcció residencial. Les activitats energètiques cauen per primera vegada (-5,7%). També els servicis destinats al mercat redueixen la seua producció (enfront d’un comportament positiu el trimestre anterior) i els servicis de no mercat redueixen la seua positiva taxa de creixement. En el context de les activitats terciàries, les activitats lligades a les tecnologies de la informació i les comunicacions són les que presenten una evolució menys desfavorable; i, el comerç de vehicles i de carburant, així com els servicis de selecció i col·locació de personal i els lligats a les agències de viatges es mostren com les activitats que presenten una major contracció.

Si a aquest panorama afegim el mal comportament de la inversió que vaig descriure ahir, podem concloure que encara queda lluny la col·locació de la primera pedra del nou model productiu. De moment, només podem dir que estarem atents a la seua arribada.

Feu bondat.